dilluns, 13 de març del 2017

(COMIAT)

Et beso el llavi entelat.
Suaument m'enllaço amb tu
i desapareix el crepuscle
que ens envolta, obscur.

Un impuls ens obliga a seguir.
Un bes, un altre i un més.
M'acarones feixugament.
Amb cura, però amb ambició.

M'agafes i em separes de tu,
però només per observar-me
un últim cop abans de fugir.
Fugir de covardia davant l'amor.

El parpelleig que un dia
m'havia convidat a pecar,
ara amaga un verd fos,
mancat d'una ardent esperança.

8 comentaris:

  1. Anouar22:24

    No paris ;)

    ResponElimina
  2. No sabia que fossis poetissa, però eh, està molt guapo sincerament!!! 👌🏻

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei Norbi! Moltes gràcies, de veritat. És un hobby que intento explotar al màxim :)

      Elimina