dimecres, 1 de març del 2017

(EN ELS TEUS ULLS)

I en aquell inesperat instant,
entre l'infern i el cel, la terra.
No sabem què fer ni què volem,
però ens sentim vius entre esguards.


Se'ns creuen les mirades i sento.
Sentim que ens coneixem des de sempre.
Barreja d'escalfor, amor i passió,
no ens cal res més, els dos ens complementem.


La teva mirada és tant transparent
que hi veig el batec del teu cor,
i sé que és sincer i etern, sempre. 


Que si no et tinc no sóc jo.
I que si algun dia s'acaba
és que mai va ser real. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada