(PÈRDUA SUBTIL)
Tendre i esquerp,
atent i dispers.
Amor i odi,
caduc en els dos.
Em refugio en el
teu esguard, fràgil,
on veig reflectit el
foc que ens encén.
M'endinso en la teva ment,
dèbil com el fil que
a quilòmetres de distància,
ens enllaça cegament.
Forcegem contràriament,
sento el rebuig mesclar-se
amb l'amor, fogós,
que mútuament perdem.