(COMIAT)

Et beso el llavi entelat.

Suaument m'enllaço amb tu

i desapareix el crepuscle

que ens envolta, obscur.

Un impuls ens obliga a seguir.

Un bes, un altre i un més.

M'acarones feixugament.

Amb cura, però amb ambició.

M'agafes i em separes de tu,

però només per observar-me

un últim cop abans de fugir.

Fugir de covardia davant l'amor.

El parpelleig que un dia

m'havia convidat a pecar,

ara amaga un verd fos,

mancat d'una ardent esperança.