(L’AMOR EN MENTS OBERTES)

Et sospiro passió a l’orella

avergonyida.

Em regnen els dubtes

si et penso.

Un incendi em devora

les entranyes congelades

que gràcies a tu

es desfan.

Besa’m suaument

i emmudeix els crits

que en la meva ment

ressonen.

Fon-me el temor

amb tendresa i

abraça’m eternament

l’ànima.

Em robes el cor

i palpes el batec

d’una temeritat

que porta el teu nom.

(ET CONEC)

Una obscuritat m'envolta.

M'abraça alhora que em camufla

i quedo en l'oblit, en un no-res.

Desapareixo enmig d'un mar

de solitud i incerteses que

m'ofeguen en una fosca agonia. 

Et trobo esperant-me al final

del trajecte. Ets angoixa.

Ets gèlid i ets igni.

Ets l'espurna que escalfa

les ànimes perdudes en l'amor.

Et busco amb ànsia.

Ets perfecta submissió,

magnètica connexió.

Et busco i et trobo.