divendres, 28 d’abril del 2017

(L’AMOR EN MENTS OBERTES)


Et sospiro passió a l’orella
avergonyida.
Em regnen els dubtes
si et penso.

Un incendi em devora
les entranyes congelades
que gràcies a tu
es desfan.

Besa’m suaument
i emmudeix els crits
que en la meva ment
ressonen.

Fon-me el temor
amb tendresa i
abraça’m eternament
l’ànima.

Em robes el cor
i palpes el batec
d’una temeritat
que porta el teu nom.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada