(ET CONEC)

Una obscuritat m'envolta.

M'abraça alhora que em camufla

i quedo en l'oblit, en un no-res.

Desapareixo enmig d'un mar

de solitud i incerteses que

m'ofeguen en una fosca agonia. 

Et trobo esperant-me al final

del trajecte. Ets angoixa.

Ets gèlid i ets igni.

Ets l'espurna que escalfa

les ànimes perdudes en l'amor.

Et busco amb ànsia.

Ets perfecta submissió,

magnètica connexió.

Et busco i et trobo.