dimecres, 5 d’abril del 2017

(ET CONEC)

Una obscuritat m'envolta.
M'abraça alhora que em camufla
i quedo en l'oblit, en un no-res.

Desapareixo enmig d'un mar
de solitud i incerteses que
m'ofeguen en una fosca agonia. 

Et trobo esperant-me al final
del trajecte. Ets angoixa.
Ets gèlid i ets igni.

Ets l'espurna que escalfa
les ànimes perdudes en l'amor.
Et busco amb ànsia.

Ets perfecta submissió,
magnètica connexió.
Et busco i et trobo.

2 comentaris: