(PÈRDUA SUBTIL)

Tendre i esquerp,

atent i dispers.

Amor i odi,

caduc en els dos.

Em refugio en el

teu esguard, fràgil,

on veig reflectit el

foc que ens encén.

M'endinso en la teva ment,

dèbil com el fil que

a quilòmetres de distància,

ens enllaça cegament.

Forcegem contràriament,

sento el rebuig mesclar-se

amb l'amor, fogós,

que mútuament perdem.